A Barcelona la neu es veu una vegada cada dos anys, estadísticament. A vegades són 4 flocs o de vegades una "enfarinada" que pot ser considerable a Collserola. Però la nevada del 25 desembre 1962 va trencar els esquemes del que és la neu a la costa catalana. De fet 5 dies abans en algunes zones del litoral fregaven els 20 º, però a partir del 21 una gran massa d'aire molt freda d'origen siberià va posar rumb a nosaltres i el dia 22 les temperatures van caure en picat. El dia 23 el fred es va intensificar amb tramuntana geladora, però la massa d'aire era seca, no hi havia precipitacions. El dia 24 la massa d'aire fred encara va augmentar la seva intensitat sobre nosaltres, formant-se una depressió a la Mediterrània que va començar a bombar aire humit i més càlid. Es van barrejar les dues masses d'aire i ... nevada.

Va començar a nevar a últimes hores de la nit amb temperatura lleugerament inferior a 0 º i al llarg de tota la nit i a intervals durant el dia de Nadal la nevada va anar caient, a estones amb gran intensitat i acompanyat d'un vent del nord, amb oscil•lacions al nord-est i nord-oest que augmentava la sensació de fred. El dia 26 va despertar assolellat, però ... quin espectacle. La temperatura va baixar a -4 º. La nevada cobria gran part del litoral central català sent menor el seu espessor cap al nord o cap al sud. Al centre de la ciutat de Barcelona van caure entre 40 i 55 cms i a la part alta entre 60 i 80.

Alfred Rodríguez Picó