"Luke Howard, el pare dels núvols"

Així era Luke Howard, Londres 1772-1864. Un enamorat dels núvols. Amb només 8 anys ja es passava el dia observant els núvols, estudiant les seves formes, alçada, direcció, velocitat.

Entre maig i agost de 1883 i a conseqüència de l´explosió uns mesos abans de dos volcans, el de Eldeyjar a Islàndia i el de Asama Yama al Japó, l´hemisferi nord es va tenyir d´unes irisacions espectaculars, barreja de cendra i pols de les erupcions i dels mateixos núvols. Aquest espectacle natural el va entusiasmar encara més. A partir de llavors i durant 30 anys es va dedicar a l´estudi dels núvols ajudat per un baròmetre i un termòmetre per anotar les observacions diàries.

A l´hivern de 1802/1803 va presentar un estudi que encara avui, amb lleugeres modificacions, utilitzem: "Sobre la modificació dels núvols", classificant-los en "cumulus", "stratus", "cirrus" i "nimbus", podent combinar-se entre ells . De fet uns mesos abans el francès JB Lamarck (1744-1829) ja va proposar una classificació dels núvols, però com que els noms estaven en francès i per a la formació dels núvols proposava la influència dels astres, la comunitat científica va rebutjar aquesta nomenclatura. La popularització dels noms dels núvols li devem en gran part al genial escriptor alemany JW Goethe (1749-1832).

Va usar la classificació de Howard en el seu diari meteorològic i sovint apareixen els noms dels núvols en diverses obres. Fins i tot li va dedicar un poema sobre núvols. La imatge adjunta la va realitzar el mateix Howard, ensenyant-nos núvols convectius.

Alfred Rodríguez Picó