La seva visió sempre ha provocat llegendes de tota mena i va ser Benjamin Franklin el 1749 quan per primera vegada va observar que el fenomen era de tipus elèctric. El 1831 Charles Darwin estava embarcat en el Beagle a Rio de la Plata quan una nit es va desencadenar una gran tempesta elèctrica, descrivint amb tota mena de detalls l'aparició del Foc de Sant Elm. De fet no es tracta de foc sinó de plasma de baixa temperatura i es pot observar normalment durant les tempestes com una resplendor entre blanc i blavós que sobresurt dels pals, màstecs o objectes punxeguts. El fenomen és provocat per la forta ionització de l'aire a causa de la gran diferència de potencial entre la terra i el núvol tempestuós, creant un camp elèctric intens al voltant d'un objecte punxegut, emetent electrons des de la punta. Aquesta emissió ionitza les molècules de l'aire. Se li denomina Foc de Sant Elm ja que Erasme de Fornia, conegut com Sant Elm és el patró dels mariners. Expliquen que una vegada estava predicant i li va caure un llamp al costat obrint-se la terra, sense passar-li res. Els mariners antigament creien que quan es desencadenava una tempesta, mai naufragarien si invocaven Sant Elm. Erasme de Fornia va ser realment un sant en majúscules: per predicar l'evangeli el van posar en una fossa plena de serps i cucs, el van ruixar amb oli bullent, li van tancar la boca amb metall fos, el van lligar a un pal i el van rostir, tot i així es va escapar, el van capturar i li van arrencar els ulls, li van partir l'estómac en dos i li van enrotllar els seus intestins en un cabrestant. Quina vida més dura.