El pintor impressionista franc-britànic Alfred Sisley (1839-1899) va viure els seus primers anys a París i l’any 1875 va decidir mudar-se a uns 20 quilòmetres a l'oest de la capital, en un paratge de gran bellesa on discorria el Sena entre suaus ondulacions muntanyoses. Molts artistes sentien una atracció especial per aquesta zona, igual que un bon nombre de parisencs que passaven les vacances donant passejos en canoa o nedant. El 1877 les intenses pluges van provocar una crescuda del riu que va inundar els marges i Sisley va plasmar el fenomen amb gran realisme. També va pintar altres inundacions, així com dies de pluja, neu, boira... i en els seus cels apareixien tot tipus de núvols. Va ser un gran paisatgista que per desgràcia no se’l va valorar justament fins després de la seva mort. He trobat un altre pintor d'inundacions: l'italià Carlo Brancaccio (1861-1920), reflectint a la perfecció les conseqüències de la inundació de París de 1910, la crescuda més important del Sena en la història moderna. A partir del 28 de gener i durant 10 dies, una part de la ciutat va estar sota les aigües. 50.000 cases de la ciutat i els seus voltants es van inundar. Fins i tot els diputats, per no interrompre el treball, van haver de dirigir-se a l'Assemblea Nacional en barques. Per cert, d'aquest pintor italià he trobat un quadre titulat "tempestuós dia d'hivern" que és una meravella. Una altra inundació més de París, o millor dit de Pontoise, prop de la capital, la va reflectir esplèndidament el francès Camille Pissarro (1830-1903) a causa de les intenses pluges de 1882.