Álvaro Núñez Cabeza de Vaca (Jerez de la Frontera 1507, Sevilla 1559) va ser un conqueridor espanyol que va descriure amb gran exactitud els fenòmens meteorològics que va patir en els seus viatges per Cuba o al sud-est dels Estats Units, especialment Florida. En el seu llibre "Naufragis" narra amb gran profusió de detalls l'efecte devastador d'un huracà sobre la vila de Trinitat, a Cuba el 1527. Per a ell i els seus marins, el fenomen era absolutament desconegut i ho narra amb gran passió: descriu els vents en forma d'espiral, parla de pluges torrencials que provoquen la crescuda de rius i torrents, emportant-se per davant cases i esglésies. Comenta la tenebrosa foscor que els acompanya i fins i tot detalla la caiguda de llamps d'increïble potència. En un moment donat i ja de nit, explica com ell i els seus companys van haver de abraçar-se perquè el vent no els arrossegués i posteriorment es van agafar a un gruixut arbre que poc després va ser arrencat. A la nit els indígenes van estar dansant i ballant fins que l'huracà perdés la seva força. Els cossos dels indis dibuixaven unes formes que simulaven la direcció dels núvols al cel.
Ja al matí i quan l'huracà va perdre intensitat, van descobrir una petita barca dalt d'un arbre. Amb els seus marins van recórrer la comarca desolada pel fenomen, amb centenars d'animals morts i collites perdudes.
Aquesta narració és potser una de les primeres a descriure un huracà, però per gaudir de narracions de fenòmens similars, apunti aquestes dues novel·es: "Tifó" de Joseph Conrad i "Huracà a Jamaica" de Richard Huges.