3 febrer 1947. Canadà ha rebut els últims dies la visita d'una onada de fred excepcional. La borrasca s'allunya després del seu repertori de nevades i ventades. S'estableix un anticicló potent sobre el nord del país que provoca l'acumulació d'aire extremadament fred a les zones baixes.
A l'aeroport de Snag, petita població propera a Alaska, treballen 16 persones: 4 meteoròlegs, operadors de ràdio i de manteniment. A les set del matí, el meteoròleg Toole surt de la caseta i instantàniament comprova que alguna cosa està succeint: escolta gossos bordant a més de 5 quilòmetres de distància, el seu alè es congela a l'instant caient solidificat a terra provocant un dringadissa i en pocs segons les seves galtes li comencen a fer mal i els ulls li ploren. Obre la porta de l'abric termomètric i el termòmetre no marca res, o millor dit, l'alcohol està acumulat en el bulb i fixant-se amb molta atenció, comprova per fi que la temperatura és de 62,2 º sota zero. Ha de repetir l'operació per creure-s'ho. Acaben de registrar el rècord de fred del continent americà. Ràpidament entra a la caseta ja que un parell de minuts més a l'exterior i podria patir congelacions a la pell i als pulmons. La notícia s'estén ràpidament i periodistes dels Estats Units i Canadà es traslladen a Snag. De tant obrir i tancar la porta de l'abric termomètric, els valors deixen de ser fiables i es prohibeix tocar l'estació meteorològica a persones alienes a l'aeroport. L'anticicló de 1037 mil·libars i el vent en calma han ajudat al registre d'aquest rècord de fred, encara no superat.