Francis Beaufort (1774-1857) amb tan sols 14 anys va abandonar l'escola i es va fer marí. Un any més tard el navili en què viatjava va naufragar a causa d'un error de les cartes marines i va ser llavors quan es va obsessionar en la importància de tenir una bona formació marina, amb una cartografia més precisa. Poc temps després va passar a la Royal Navy on va ser ascendint de graduació, dedicant gran part del seu temps a la cartografia, efectuant observacions astronòmiques, llançant contínuament sondes per conèixer la profunditat en zones perilloses. Fins i tot va arribar a desenvolupar i perfeccionar les taules de marees diàries a les costes britàniques, el que va motivar que seguissin el seu exemple a la resta d'Europa i Amèrica del Nord.
Però Beaufort és conegut sobretot per la seva escala de vents. El 1806, cansat que no existís una forma precisa d'avaluar els vents, va definir un mètode revolucionari per mesurar els vents al mar. De fet l'escala és molt simple. Consistia en classificar la velocitat dels vents segons les maniobres que s'havien d'efectuar en el velam. Per força 1, les brises més lleugeres que requerien tota la tela per un lleuger avanç. A mesura que el vent augmentava, la velocitat del navili definia la força del vent fins al grau 5. A partir de força 6 es necessitava una progressiva reducció del velam fins a les forces 11 i 12 on el més petit tros de tela era arrencat del pal. Van haver de passar 30 anys perquè les ments tancades de la marina acceptessin aquesta classificació, que avui dia continua igual de vigent per marins i meteoròlegs.