A la conca del riu Catatumbo que desemboca les seves aigües al llac Maracaibo a Veneçuela, es produeix un fenomen extraordinari, meravellós i alhora misteriós. Entre 150 i 160 nits a l'any i en dos intervals, entre les 7 de la tarda i les 11 de la nit i entre les 12 de la nit i les 3 de la matinada, es formen unes potents tempestes amb gran aparell elèctric que són molt conegudes a la zona i que fins i tot s'utilitzen com a reclam turístic. El 1597 Lope de Vega en la seva obra "La Dragontea" ja va esmentar el fenomen i el naturalista i explorador alemany Alexander von Humboldt (1769-1859) va visitar la zona i va quedar meravellat, descrivint-les com "explosions elèctriques que són fulgors fosforescents", afegint que el fenomen es podia veure des de centenars de quilòmetres de distància. També el 1841 Agustín Codazzi, geògraf i cartògraf parlava d'un " llampec continuat". A principis del segle XX diversos científics van visitar la conca del riu Catatumbo i van donar explicacions del fenomen avui dia poc convincents, relacionant les tempestes amb el que ells consideraven "vapors radioactius" emesos pels extensos aiguamolls que s'estenen per la zona.
No va ser fins el maig de 1987 quan el científic Andrés Zavrostky i diversos col•laboradors es van endinsar per aquestes aiguamolls salvatges i insalubres i van relacionar la formació de les tempestes amb els vapors emesos per les aigües estancades. La majoria de les descàrregues elèctriques es produeixen dins del núvol i en comptades ocasions de núvol a terra. Són arcs elèctrics de 2 a 10 quilòmetres de llarg i es poden comptar fins a 280 descàrregues en una hora o 1.646.000 a l'any. Els trons són gairebé inaudibles ja que es produeixen en la part superior del núvol. Les últimes investigacions confirmen la importància que tenen els pantans en la formació d'aquestes tempestes. Els aiguamolls són una font de metà. Aquest gas puja cap a la part superior del núvol tempestuós, ajudat pels corrents ascendents, provocant la separació de les càrregues elèctriques i la formació del llampec. La zona té freqüents moviments sísmics i també s'ha comprovat que després d'algun terratrèmol de certa intensitat, augmenta el nombre de tempestes ja que es podrien haver obert fissures al terreny deixant escapar més quantitat de gas metà. Des del llac Maracaibo s'observa el fenomen de llamps ininterromputs en direcció al riu Catatumbo, donant-li el nom popular de "Far de Maracaibo". Antigament quan es navegava a vela els mariners se sentien segurs, sempre guiats pels resplendors dels llamps. Els pobles de la zona, que pertanyen a l'estat de Zulia a Veneçuela, estan tan orgullosos del fenomen que han proposat que la Unesco declari aquestes tempestes "el primer fenomen meteorològic Patrimoni Natural de la Humanitat".