Claude Oscar Monet (1840-1926) em meravella. Pocs pintors han plasmat la natura i els fenòmens meteorològics tan encertadament. Va néixer a París però als 5 anys es va traslladar amb la seva família a Le Havre a la costa normanda i aquí va tenir el seu primer contacte amb el mar que exerciria un paper fonamental en la seva obra. No li agradava estudiar i quan podia s'escapava per passejar per la costa, observant els fenòmens meteorològics, especialment els temporals marítims. Amb 18 anys coneix a Eugène Boudin, pintor especialitzat en paisatges marítims, incitant-lo a pintar la natura a l'aire lliure. De fet Monet és de tots els pintors impressionistes el més "pleinerista", o que es dedica a pintar a "plein -air" o a l'aire lliure, per estar més íntimament connectat amb la natura i poder plasmar-la en les seves obres. També és veritat que en aquesta època els nous compostos que s'utilitzaven en les pintures permetien elaborar l'obra a l'aire lliure, fins i tot a ple sol, sense risc d'oxidació o assecat prematur de la pintura.
L'hivern de 1865 va ser molt cru i es dedica a pintar paisatges nevats a la desembocadura del Sena d'extraordinària bellesa. També destaco el seu viatge a Noruega el 1890. Les muntanyes nevades o petits pobles mig sepultats per la neu també són representats en la seva obra. El més difícil d'aquest “Meteomania” ha estat escollir la imatge...són totes tan belles. M’he decidit per "Boulevard Saint-Denis, Argenteuil a l'hivern", però els hi recomano "Tardor a Argenteuil" o "Gel al Sena".