El tornado de mussolina que havien construït per a la pel•lícula "El Mag d'Oz" sota les ordres d'Arnold Gillespie i Douglas Shearer, especialistes en efectes especials, era bastant creïble però havien de dissimular la part superior del tornado ja que es veia tot el mecanisme d'enganxament amb el cavallet i la grua, així que van instal•lar uns panells de vidre a pocs metres de les càmeres, per davant del tornado de mussolina i van enganxar unes grans boles de cotó grisenc que simulaven els "mammatus" d'un núvol tempestuós... i la veritat que van aconseguir l'efecte desitjat ocultant de pas tot el mecanisme. Com ja vam explicar en la primera part, el tornado se li havia de donar cops amb bares per donar-li moviment... però els cops van ser massa forts i van trencar la mussolina en diverses ocasions. Llavors s'havien d'introduir dins del fals tornado i cosir els esquinçaments. Com amagar la part inferior del tornado que s'enfonsava en unes ranures obertes al terra del plató?. Un tornado aixeca gran quantitat de pols i objectes del sòl així que amb unes mànegues d'aire comprimit es van projectar cap a la base de l'embut de tela uns dolls de pols groguenc i marronós, barreja de productes químics, provocant un ambient irrespirable que van acabar per intoxicar tot l'equip de rodatge. Diversos treballadors van caure malalts i els que van continuar en el rodatge no paraven de tossir. Faltava el vent i per a això van incorporar uns enormes ventiladors de gran potència. Anaven llançant fulles, branques i objectes perquè el vent els projectés contra Judy Garland, que va rebre algun impacte amb més força de l'esperada. Malgrat els contratemps, el resultat final va ser excel•lent.