Són moltes les llegendes sobre les aurores boreals o "llums del nord". Vegem algunes d'elles: a Finlàndia l'aurora boreal rep el nom de "Revontulet" que significa el foc de la guineu, i trobem tres versions amb aquest animal com a protagonista. En una d'elles es diu que és pols de neu aixecada per la cua de la guineu i que s'eleva fins al cel transformant-se en foc. També expliquen que la guineu mentre corre, va fregant les muntanyes amb la seva pell aixecant espurnes que es dirigeixen al cel i finalment expliquen que són els reflexos de la llum de la lluna en els cristalls de neu impulsats per la cua de la guineu. Els inuit de la badia de Hudson creuen que són esperits que sostenen torxes al firmament per guiar els nouvinguts. Hi ha llegendes per a tots els gustos com la dels indis Manen al nord dels Estats Units que diuen que són focs encesos per xamans i guerrers per cuinar als seus enemics morts i menjar-se'ls sencers, però d'altra banda a la tribu Chuvah del centre d'Àsia creuen que l'aurora és un déu bo que ajuda a les dones a donar a llum i cada vegada que apareix significa el naixement d'un fill baró. És bastant estesa la creença que les aurores boreals emeten sons. De fet no hi ha cap prova d'això, però per alguna cosa són llegendes. Molts inuits diuen que es pot "escoltar" a les aurores i fins i tot se les pot imitar xiulant. Llavors l'aurora s'acosta i se li murmura missatges dirigits a persones ja mortes. Els víkings creien que eren el reflex de les armadures de les valquíries que, muntades en preciosos cavalls blancs, es dirijían a recollir als guerrers caiguts en les batalles.