Va ser al segle XVII quan va sorgir una veritable febre per conèixer la temperatura en moltes ciutats i pobles d'Europa. Fins i tot un bon nombre de científics es va interessar per conèixer la temperatura del subsòl, instal·lant termòmetres on les boles de mercuri s'introduïen a diverses profunditats, amb tubs llargs perquè l'escala de graus sobresortís a la superfície del sòl. Encara avui en dia s'utilitza aquest sistema. El 1863 al “Jardin des Plantes” de Paris es va obrir un pou artesià, van baixar un cable amb termòmetres col·locats dins d'un tronc de fusta buit i embreat, assolint els 36 metres. Es va omplir el pou amb formigó deixant lliure el cable i el tronc. Es va comprovar que la temperatura no variava al llarg de l'any a partir dels 21 metres: sempre marcava 12º, amb variacions molt petites a partir dels 6 metres.
A 28 metres de profunditat per sota de l'observatori de Paris es troba una cova excavada fa segles. El 24 setembre 1671 es va instal·lar per primera vegada un termòmetre. El científic Reaumur el 1730 va continuar registrant la temperatura de la cova, Lavoisier el 1783 va arribar a tapiar-la per evitar corrents d'aire, col·locant una petita porta per accedir-hi. Després va ser Gai-Lussac el 1817. La temperatura des de 1671 sempre havia oscil·lat entre 11,4 º i 12,1 º. El nostre amic Flammarion va baixar a la cova el 22 de setembre de 1871, dos segles després de instal·lar el termòmetre. Emocionat va baixar enmig d'un silenci sepulcral i va recordar a tots els científics que havien col·laborat en l'experiment: Cassini, Reaumur, Lavoisier, Laplace, Humboldt, Arago... La temperatura era de 11,7 º.