La Unió Soviètica en la dècada dels 70s va realitzar el següent experiment en aigües de l'Oceà Pacífic: abocar quantitats ingents d'oli sobre la superfície de l'oceà poc abans que passés un tifó. L'oli interrompria el procés d'evaporació i el tifó no podria obtenir més energia, morint en poques hores. L'experiment va ser un fracàs rotund i el tifó va seguir el seu curs sense immutar-se. Hugh Willoughby del Centre d'Investigació d'Huracans a Miami va comandar el projecte "Stormfury" entre 1962 i 1983. Consistia en inseminar els núvols tempestuosos de l'huracà amb enormes quantitats de iodur de plata, accelerant el procés de desgast del fenomen abans que toqués terra. Tampoc hi va haver èxit. Hi ha qui va dir que el projecte era un joc de nens i que millor seria enviar una bomba atòmica (o millor dues o tres) al centre de l'huracà per destruir-lo.
Posteriorment Hugh Willoughby va proposar repetir l'experiment que havia realitzat la Unió Soviètica anys enrere, així que el 2002 es van abocar grans quantitats d'oli a l'oceà abans del pas d'un huracà: de nou no es va obtenir cap símptoma de debilitament del fenomen i a més va provocar una marea negra. L'empresa Dyn-o-Mat de Florida té el producte Dyn-o-Gel que és una pols biodegradable que absorbeix el vapor d'aigua i el transforma en gel. Es va proposar introduir en els núvols d'un huracà, la pluja es transformaria en un gel tipus "blandiblu" que arribaria a la superfície del mar refredant i impedint una major aportació d'energia a l'huracà...quin horror...deixem-ho aquí.